Capítol I · Serra de l'Albera
El camí de tramuntana
Sortir abans que el sol escalfi la pedra i tornar quan a casa encara hi ha pa a taula.
Hi ha camins que no porten enlloc. Pugen entre romaní i alzines, giren, tornen a pujar i s'aturen davant d'una vista que ja coneixíem. Els fem igualment. Els fem perquè caminar amb calma és una manera de pensar.
Aquest capítol va néixer un dissabte de novembre, amb la llum baixa i la roba encara humida de la rosada. No hi havia res a documentar. Només un matí llarg, dues cantimplores i la conversa que es fa sola quan ningú té pressa.
La roba que hi surt és la que teníem posada. Lli rentat, cotó pesat, res que faci soroll. Peces que s'arruguen i que estan millor així.
Continua llegint
