Capítol II · Cala de la Costa Brava
Aigua freda al matí
El mar de novembre no convida a res. Per això hi anem: perquè després el cafè sap diferent.
Baixar per les roques quan encara no hi ha ningú. Deixar la tovallola de lli sobre la pedra tèbia. Entrar a l'aigua sense discutir-ho gaire.
No busquem cap gesta. Busquem aquell minut exacte en què el cos deixa de queixar-se i el cap es queda en silenci.
Tornem amb els cabells molls i amb ganes d'esmorzar. Aquesta és tota la història.
Continua llegint
