Que duri

El sol comença a amagar-se darrere les muntanyes, la llum es torna daurada i les converses s'allarguen entre rialles, records i alguna història que ja hem sentit mil vegades.

Els gots es tornen a omplir, algú acosta una altra cadira i ningú sembla tenir gaire pressa. Hi ha alguna cosa en el caliu de la gent que estimem que fa que qualsevol racó es converteixi en el millor lloc del món.

I mentre el dia s'acomiada, nosaltres ens resistim a fer-ho. Perquè sabem que aquests moments, els que no estaven previstos i acaben allargant-se fins que es fa fosc, són els que un dia trobarem a faltar.

Potser demà no recordarem de què parlàvem, ni quantes cerveses van caure. Però sí com ens sentíem.

Una última cervesa, un últim brindis i les mateixes ganes de sempre que això no s'acabi.

Que duri.